UN CAMÍ PLE DE CANVIS
L’EVOLUCIÓ DELS MODELS DE SOCIETAT I L’ARRIBADA DE LA SOCIETAT DE CONEIXEMENT
“La història ha conduït a l’espècie humana a haver d’enfrontar-se a un greu problema: el creixement contínuament accelerat de les ciències i les tecnologies en una interacció mútua, cada dia que passa, més profunda i ràpida.”
Marià Corbí
Cada vegada resulta més complicat creure que es pot mantenir el ritme d'innovació tecnològica que està tenint lloc durant aquestes últimes dècades. És a partir d'aquí que comencen a néixer noves idees i camins que haurien de seguir els nous models de societat. Però d'aquests dubtes apareixen d'altres, com és que hem arribat aquí?Molts pensadors i estudiosos de la matèria sovint s'han fet aquesta mateixa pregunta, arribant a la conclusió que hi ha hagut una evolució de la societat, derivant en diversos models, adequant-se en el context històric i social del moment, a causa del sentit de la supervivència de l'animal humà.El sociòleg nord-americà Gerhard Lenski, parla de com sorgeixen els canvis socials per l'adquisició de coneixements i canvis tecnològics. Aquest estudi és denominat evolució sociocultural. Per tant a major nivell tecnològic, major és el ritme de canvi, una afirmació que explica el canvi constant tecnocientífic que estem vivint sobretot avui dia. Cal tenir en compte que la tecnologia no determina la societat. És clar que existeix una relació, però la tecnologia no és més que una eina de funcionament, que l'ésser humà dota d'un propòsit. Per exemple una societat que disposa d'un avenç tecnològic molt elevat no vol dir que la seva població sigui molt cultivada en qualitat humana.En segon lloc, els models socials són graduals en la història, es van acumulant entre si, és a dir que poden coexistir en els mateixos períodes de temps, com avui en dia en podem trobar de tots els models.Una vegada aclarits els possibles dubtes sobre els models, comencem a explicar el model de Societat 1.0 o conegut com a model de caçadors i recol·lectors. Cultures vistes com a nòmades i en les que no es desenvolupa l'agricultura entesa com a tal. Un tipus d'organització socioeconòmic basat a adquirir els productes que la natura ofereix. Més del 80% del menjar s'obtenia a través de la recol·lecció. La distinció clara amb la resta de models és la carència de domesticació i de l'agricultura.Apareix fa uns dotze mil anys i totes les societats eren d'aquest tipus, tot i que avui en dia encara existeixen, són molt poques les que podem trobar, l'exemple més conegut són els pigmeus, grups de persones que viuen a les selves equatorials africanes.Hi ha ideologies naturalistes contemporànies que busquen la recreació d'aquest model però amb variacions, ja que és el que té més cura del medi ambient.La segueix la Societat 2.0 o el model de societat agrícola. Que com es deixa intuir, el canvi de societat és amb l'aparició de l'agricultura i la ramaderia, deixant enrere una vida nòmada i començar a assentar-se en petites poblacions de persones com per exemple tribus. Trobem els seus antecedents fa uns deu mil anys, però fa entre cinc i sis mil anys que es van produir en l'Orient Mitjà avenços com l'agricultura a gran escala i l'ús d'animals de tir, la roda, l'escriptura o la numeració.Basa per complet la seva economia en la producció i el manteniment de cultius i terres, tot i que poden reconèixer altres mitjans de subsistència i hàbits laborals. Un model de societat amb més de deu mil anys d'existència. Un fet clar és que ha estat el model més comú d'organització en la història humana.Van desenvolupar-se com a societats més complexes, especialitzant-se o diversificant-se molt més en tasques, la gran majoria de desigualtats que encara tenim avui en dia apareixen durant aquest període de temps.Però eren societats més estables, fins a finals del segle XVII té lloc de nou una revolució tecnològica marcada pel desenvolupament de les màquines de vapor i les fabriques. Apareix el model de Societat 3.0, conegut com a industrial i que encara comparteix diversos factors amb l'actualitat. Les persones comencen a emigrar a les ciutats i amb això canvi l'estil de vida, convertint-se amb una societat encara més complexa. Es troba en una estructura social moderna, desenvolupada durant la revolució industrial. També es coneix com una societat de masses, que arrossega les desigualtats del model anterior i sumant-se de nous, les classes socials agafen un enfocament diferent durant aquest període.A finals del segle XX ha començat un nou procés tecnològic. Tenim conceptes com el del sociòleg nord-americà, Daniel Bell, que utilitza el terme societat postindustrial. Les tecnologies s'enfoquen en la informació, caracteritzades per l'ús extensiu de tecnologies per processar, emmagatzemar i transmetre informació i coneixements.És un procés complicat analitzar aquests models de societat, són massa recents i existeix diverses maneres d'abordar-ho distingit per diferents perspectives. També com hem dit abans, els models no se substitueixen sinó que existeixen en els mateixos períodes i hi ha característiques del model de Societat 3.0 que encara estan molt vinculats amb l'actualitat.Sense entrar en la distinció de les modernitats o postmodernitats podem dir que comença a definir-se una difuminació entre models, els ja existents, sobretot el model industrial i nous models, recentment categoritzats. Teòrics com Manuel Castells, ens expliquen sobre la transició de les societats industrials a noves societats postindustrials. L'avenç científic i sobretot tecnològic són la moneda de canvi, com ho van ser en el seu moment la màquina de vapor o el conreu. Parlem de les tecnologies de la informació aplicades en el context global. El món comença a ser més variable, flexible i líquid, com diria el sociòleg polonès Zygmunt Bauman, les tecnologies es troben en canvi continu i són globals.Per tant podem definir un nou model la Societat 4.0 o el model de societat de la informació. Com explica Andrés Ortega (2019), segons aquest plantejament estem en els inicis de la integració del ciberespai i de l'espai físic. Defineix una societat en la qual la creació, distribució i tractament de la informació, s'han convertit en les activitats econòmiques i culturals més importants. Segons la UNESCO, es parla de comunitats alfabetitzades en la informació, on tothom pot cercar, avaluar, utilitzar i crear informació de manera eficaç per assolir l'objectiu.El sociòleg Manuel Castells descriu aquest paradigma amb dues expressions tecnològiques. La primera, de forma clara és l'Internet, l'equivalent a la màquina de vapor i el motor elèctric durant la revolució industrial. L'altra expressió és la capacitat d'enginyeria genètica o de processar i manipular la vida. Estem en els inicis d'una nova revolució tecnològica, en aquest cas electrònica i a la vegada genètica, que interactuen entre elles mateixes.Però com ja s'ha anat intuint durant el recorregut d'aquest article, les societats cada vegada es troben amb un canvi més accelerat i continu, encara podem dir que ens trobem en aquest model, però de la mateixa manera que entre el model 2.0 i 3.0 hi ha una revolució entre la força i la maquinària podríem dir que de nou para que durant la Societat 4.0, la creació de coneixement a través de la informació ha estat un procés dut a terme per l'ésser humà, ara ens trobem que aquestes tasques poden començar a fer-les les màquines. En aquest punt apareixen les Societats de Coneixement (SC) com a inicis d'un nou model.Every society has its own knowledge advantages and strengths. It is hence necessary to work towards connecting the forms of knowledge that societies already possess, including traditional knowledge, and new forms of development, acquisition and spread of knowledge valued by the knowledge economy model and supported by ICT. This is why this Handbook refers to the plural concept of Knowledge Societies.
(UNESCO, 2016)
Es tracta d'un model en què les condicions de generació de coneixement i processament d'informació han canviat a causa de l'avenç tecnològic, les feines pràcticament seran realitzades per màquines i per Intel·ligència Artificial (IA), remarcant que sempre es trobaran al servei de les persones.El concepte de "Societat del Coneixement" apareix de mans de Peter Drucker (1969), "L'era de la discontinuïtat", on ens parla de la necessitat de generar una teoria econòmica i que el pilar fonamental ha de ser el coneixement com a centre de producció, no tant quantitativament com qualitativament.No hi ha una pauta exacta a seguir per la construcció d'una SC, cada territori ha d'adequar-la a les seves dimensions ètiques, socials o polítiques, com la diversitat cultural i lingüística. Per exemple a Barcelona comptem amb les teories sobre SC desenvolupades pel filòsof i epistemòleg Marià Cobí juntament amb el centre d'investigació CETR. Se'ns explica com cada model de societat es basa en un eix central per la supervivència. De la mateixa manera en l'actualitat aquest eix són la ciència i la tecnologia, com també la generació de nous productes i serveis. En les SC, el capital humà o el "saber fer" representa la base del desenvolupament, ja que la seva construcció depèn de factors com les capacitats cognitives, el pensament crític, la creativitat, o l'emprenedoria de les persones. És per això que per aconseguir un correcte funcionament cal apostar per la innovació i la creació constant de coneixement. Per aconseguir aquesta millora són necessaris canvis com del sistema jeràrquic o altres possibles estructures verticals, ja que han deixat de ser operatives, cal pensar amb unes alternatives horitzontals.És fins aquí que queden explicats els models de societat que ens podem trobar com també la SC com el model a seguir a partir d'aquest punt. El que s'ha pogut observar és que l'aprenentatge a estat fonamental per la supervivència com a factor de canvi. Avui en dia cada vegada més es desenvolupa la capacitat d'innovar així expandint-se més enllà de l'àmbit educatiu i sent més determinant en altres com les comunitats, les organitzacions o les empreses, per això mateix és necessari estar atents i ser capaços d'avançar cap a les Societats de Coneixement sense que ens agafi per sorpresa.Guillem Yepes Masagú
Biliografia
BARAJAS, Juan Carlos (2015). Los Tipos de Sociedades I. La Sociedad Preindustrial. Sitio web Sociologia Divertida.
BARAJAS, Juan Carlos (2015). Los Tipos de Sociedades II. La Sociedad industrial. Sitio web Sociologia Divertida.
BARAJAS, Juan Carlos (2015). Los Tipos de Sociedades III. La Sociedad Posindustrial. Sitio web Sociologia Divertida.
FORERO DE MORENO, Isabel. (2009). LA SOCIEDAD DEL CONOCIMIENTO. Revista Científica General José María Córdova.
MANIGLIO, Francesco. (2009). Sociedad del Conocimiento versus Capitalismo Cognitivo. Políticas educativas e integración de las ICT.
UNESCO/IFAP, UNU-EGOV. (2016). Knowledge Societies Policy Handbook. Version 1.1