QUÈ ÉS LA SdeC?
La humanitat sencera, i no únicament els països desenvolupats, ens estem aproximant a una nova forma cultural i de supervivència basada completament en ciències i en tecnologies. Pot semblar que aquest fet està assumit al cent per cent per totes les persones, però som realment conscients d’aquest fet?, entenem realment quines implicacions té la societat de coneixement i el paper que juguen les ciències i les tecnologies en tot aquest canvi cultural que estem patint?
Les societats industrials estan sent substituïdes per les Societats de Coneixement, i des dels anys 70, del segle passat, aquestes s’estan veient alterades en tots els àmbits socials, polítics i econòmics, sense oblidar la vida quotidiana, per l’impacte de les ciències i les tecnologies. Aquest fet és vist, per no pocs, com un mal, un element promogut pel capitalisme per fer-nos a les persones i la societat, subjectes i mitjà de consumisme i pràctiques individualistes.
En tot això hi ha part de raó, el sistema neoliberal, abocat a la (I)nformació, (I)nvestigació i (E)xplotació, usen tot aquest potencial tecnocientífic per als seus propis fins sense importar-li el benestar social, en totes les seves esferes, i, encara menys, l’impacte que tota aquesta ciència i tecnologia té en la biosfera en el curt i mitjà termini. Aquest model, que, des de l’equip de recerca en Epistemologia Axiològica, anomenem societats IIE, és un sistema social injust, egocèntric, explotador, discriminador i poc democratitzador amb les ciències i les tecnologies.
Davant d’aquest fet ens preguntem: ha de renunciar la humanitat a la ciència i la tecnologia? La resposta clarament és no. Ciència i tecnologia o, millor dit, la tècnica, ha acompanyat a l’espècie humana des dels seus inicis, sense ella l’espècie no hauria pogut desenvolupar elements ni eines per a la caça, l’agricultura, la construcció d’edificis, medicaments, transports, impremtes, telèfons, ordinadors, pròtesis, ni les tan avui discutides vacunes. En definitiva, tecnociència i supervivència no poden deslligar-se.
Allunyades de les Societats d’Informació, Investigació i Explotació, i posicionant-nos en favor de les ciències i les tecnologies, des de l’equip de recerca en Epistemologia axiològica, fem un clar pronunciament per les Societats de Coneixement. Aquestes societats han de viure del canvi continu i dels nous productes i serveis que la tecnociència, en constat retroalimentació, generen. Són societats creatives que per funcionar i sobreviure han de: (I)nvestigar en equip, per gestionar tot el coneixement i orientar-lo cap a la qualitat humana, (D)istanciar-se de tots els patrons pre-industrials i industrials passats, és a dir, allunyar completament dels mecanismes d’explotació, i (S)ilenciar els interessos particulars, per posar en valor, el bé comú de tota persona, societat i tota la biosfera sense renunciar, per això, a les ciències i tecnologies.
a societat del coneixement genera, processa i comparteix, posant a disposició de tots els membres de la societat, el coneixement perquè aquest pugui ser utilitzat per a millorar la condició humana. La societat del coneixement es basa en el saber i l'especialització, ja que la seva implicació ajuda al desenvolupament econòmic i a la millora de qualitat de vida.
Els fonaments d'aquesta societat són: l'Ensenyament i la investigació, el desenvolupament i la innovació, l'estructura i organització de la nova societat.
A causa dels canvis que s'estan produint a la societat actual en els àmbits: econòmics, polítics, tecnològics, educatius i en el món laboral. Tots aquests trets han fomentat un gran canvi de la societat industrial a l'actual, la societat del coneixement.
La societat del coneixement difereix de la societat de la informació en el fet que la primera serveix per a transformar la informació en recursos que permetin a la societat a prendre mesures eficaces, mentre que la segona, crea i difon les dades en brut. La capacitat de recopilar i analitzar la informació ha existit en tota la història de la humanitat. No obstant això, la societat del coneixement d'avui ha augmentat de forma exponencial la generació i difusió d'informació a mesura que les tecnologies de la informació evolucionen.
L'Informe Mundial de la UNESCO fa referència a la definició, el contingut i el futur de les societats del coneixement.