Això està clar. Aquí tots sabem que República vol dir Independència. El que cal decidir ara és cap a on la dirigim.

La República necessita un projecte de país, una guía, que la faci viable. Un país que treballi al voltant d’un eix que el vertebri totalment i que garanteixi la sobrevivència econòmica. I allò que ho garanteix avui és l’opció de viure de la innovació científica i tecnològica que condueixi a crear nous productes i serveis perquè aquest és el motor de l’economia del futur proper. Aquest projecte de país ha d’orientar tant l’activitat econòmica, com  l’educativa, la cultural, la social, la política i la mediambiental, la lingüística, la lluita contra les desigualtats i ha de servir per il·lusionar i cohesionar a la població i millorar la vida dels seus ciutadans. Sense un projecte ben construït, ben gestionat i assumit per la ciutadania, la República no té futur. Sense fer l’opció no tindrem futur.

No tenim cap projecte que faci aquest gir cap a la innovació científica i tecnològica com projecte de país en el seu conjunt i sense aquesta innovació no crearem productes i serveis, quedarem marginats en mans d’altres països i interessos econòmics. Això ja està passant tal com es veu en els informes d’Europa sobre la nostra capacitat d'innovació.

Hi ha països que ho han volgut aconseguir com Estònia tot convertint-se en el país del món més digitalitzat, o com Japó amb la seva reformulació de país amb el projecte Japó 5.0. Els seus són projectes vertebradors!

Estònia ha construït un país nou a partir de la seva independència de Rússia i el Japó no vol quedar endarrerit  al costat d’un gegant com la Xina, no vol dependre de ningú i sap que ha d’espavilar-se per continuar existint i no quedar engolit. Les experiències d’aquests països ens diuen que:

• Cal temps per incorporar-se a les societats de coneixement, entre 5 i 7 anys en el cas del petit país d'Estònia. Hem d’entendre que no podem perdre temps, tenim pressa si no volem que sigui massa tard.

• Cal voluntat política i dedicar-hi recursos, cal estratègia, esforços comunicatius, organitzatius, tècnics, científics i sobretot ambició i claredat per crear un projecte de país en aquesta direcció. Som un petit país però podem fer-ho. No sortirà espontani ni amb improvisació.

• Pel disseny del projecte cal que hi intervinguin experts, polítics, empresaris, economistes, tercer sector, acadèmics. Caldrà aplicar canvis en el sistema legal, en l’administració i en tota la base de l’educació i per tant es necessita la col·laboració dels actors implicats en els diferents àmbits. Tots els canvis estan orientats cap a aconseguir que tota la societat innovi. Aquests països ho han fet, nosaltres també ho podem fer. Els nombrosos plans que s’han elaborat a Catalunya, a més a més de que no s’han portat a la pràctica, cap d’ells porta al país cap la innovació en sentit global, i per tant no ens valen.

[Cal remarcar el projecte RESET 2022 que és un document d’experts proposat pel govern. No ens valen els 8 plans que recentment s’han fet a Catalunya: Pla d’educació -2006-, Pla nacional per la recerca i la innovació -2008 -, Pla Nacional de Valors -2014-, Pla Nacional per la Indústria -2017-, Pla Nacional per la societat del coneixement - 2019-, Pla de Reactivació econòmica i protecció social -2020-, Pla Next Generation -2021- Pla Reset -2022, ni tampoc ens sembla que l’Acord per la amnistia i autodeterminación que s’està gestant compleixi amb el què necessitem]

• Que una vegada creat el projecte de país cal generar una estratègia i un pressupost. Ha de tenir fites amb els seus indicadors i temporalitats per poder ser avaluat en totes les etapes del seu desenvolupament: preparació, disseny, control, execució per tal de poder valorar els resultats aconseguits i alhora treure'n aprenentatges pràctics. Això provoca dinamisme i adequació constant als canvis ocasionats de l'entorn.

• Que el projecte i l'estratègia s'ha de fer arribar a tothom i que siguin assumits per la població. Si la ciutadania no se sent partícip del projecte de país fracassarem com a República. És necessari un gran acord de país i comptar amb la complicitat de tota la ciutadania.

• Optar per la societat de coneixement passa en primer terme per la digitalització, a la que s'hi anirà afegint la IA, el sistema blockchain, etc. És imperatiu. Necessitem fer aquesta opció com país i polaritzar-nos, el contrari ens porta a quedar sotmesos a altres països, anar a remolc i perdre la independència. Com ja està passant.

• Del projecte Japó 5.0 aprenem que pujar al tren de la innovació accelerada només té sentit si s'orienta a la millora de la qualitat de vida de les persones, empreses i societat fomentant la col·laboració entre elles, de el contrari ens portarà a continuar amb la depredació inconsiderada de persones i medi. El que ha de prevaldre sempre és el benestar de país per sobre del benefici individual.

• Hem de saber domar a la ciència i la tecnologia, ja que és una bèstia que orientada només al benefici particular ja sabem que provoca grans calamitats.

• El projecte del Japó 5.0 deixa clar que en tots els àmbits les estructures verticals implosionen i donen pas a organitzacions horitzontals. Especialment en el camp de la governança en el que ja no és acceptable que es continuï dins un model vertical. Necessitem una altra manera de pensar la governança, unes noves estructures socials i polítiques que facin possible els canvis, fomentin la participació i la facilitin.

• Que tant la població per l'ús que en fan de les noves tecnologies com especialment els empresaris per la seva implicació en l'economia del país, estan més al dia de les innovacions i les seves exigències, que els polítics i que per tant no poden anar per separat, han de comunicar-se i entendre's, cal fer i avaluar el projecte de manera conjunta. En aquesta nova societat tots depenem de tots.

Catalunya ha de mirar al futur per crear un projecte de país que ens garanteixi no quedar marginats del motor de la nova societat. Hem d'OPTAR per la Innovació contínua. No hi ha res més imprescindible. Podem fer aquesta aposta de futur o continuar dessagnant-nos en una mort lenta i exasperant.

Catalunya està minvada, tenim proves de què no funciona adequadament: un govern inoperant, una estructura econòmica anquilosada amb lobbies que impedeixen la competència real, corrupció, una burocràcia que malgasta el temps dels ciutadans i impedeix l'emprenedoria i la innovació, una recerca asfixiada i precaritzada, una educació mancada de recursos i orientacions, una sanitat que s'aguanta per la voluntat del personal sanitari, resumint no tenim la innovació com a eix de país. Ho hem viscut i vivim, per exemple, el desgavell en la gestió de la Covid-19, la dificultat per implantar energies renovables, l'espoliació amb impostos i taxes. La creació de més administració i més funcionaris mal gestionats, les extorsions sistematitzades de l'electricitat, les ITVs, les taxes de l'aigua,... i sembla que tot sigui intocable com les lleis de la natura ... No hem optat per la societat de coneixement ni per les condicions que l'acompanyen. Les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials de país ens ho impedeixen.

Només cal mirar el mapa de les regions europees més innovadores i el lloc que ocupa Catalunya.

Cal dir-ho, però Catalunya s'assimila a una petita Espanya i no ho volem.

Si ho fem bé hi ha molta gent que fàcilment s'adherirà al projecte de país que construïm entre tots. Tenim moltes persones a favor, 

• tots aquells que ja son conscients que el model que tenim no funciona i explota a les persones i el medi; 

• tots aquells que volen una verdadera democràcia

• els qui volen assegurar oportunitats als seus fills

• tots aquells que veuen les injustícies que patim i volen actuar,

• els qui estan en contra de la competència deslleial i contra el nepotisme, 

• tots aquells que saben que necessitem un canvi però potser no saben cap a on,

• els joves i tots aquells que viuen en la precarietat diària,

• tots aquells que pateixen i lluiten contra les estructures institucionals que senten ofegadores, 

Per acabar, sabem que hi haurà persones que s’hi oposaran frontalment: 

• tots aquells que no volen canviar res perquè ja els està bé; 

• els mandrosos i porucs; 

• aquells que es volen continuar enriquint sense crear valor afegit; 

• els que només miren per ells sense tenir en compte el col·lectiu; 

• aquells que els va bé col·lectivitzar les pèrdues i privatitzar els guanys; 

• els qui els sembla normal i correcte permetre la dinàmica de les portes giratòries;

• aquells qui no tenen en compte ni la degradació del medi, ni el de les persones ni dels països.

• els que ja els està bé que Catalunya marxi al pas d’Espanya.

• l’estat espanyol, la policia, els serveis secrets, els jutges afins i el sistema judicial, l’administració, hisenda.

Catalans! som 100.000 persones en el Consell, això és un potencial enorme. 100.000 persones que estem col·laborant altruísticament i amb il·lusió per aconseguir crear un projecte de país i que els nostres conciutadans vulguin formar-ne part i fer-lo fructificar. L’energia, estimació, temps, l’altruisme d’aquests 100.000 és

I M P A G A B L E. 

Aixequem el cap! creem aquest futur compartit!. 

Sabem que ho podem fer.