L'aparició i l'assentament de les SC, innovació i canvi continu ha propiciat un canvi de la interpretació de la realitat en tots els seus nivells. Provocat pel continu creixement de les ciències i tecnologies; aquestes transformacions constants de les tecnociències comporten canvis constants en les maneres de treballar, en les maneres d'organitzar-se i en els sistemes de cohesió col·lectiva de valors i de fins.

Aquests profunds canvis s'assemblen a un gran tsunami que un cop posat en marxa, no hi ha qui el pari. Arriba o arribarà a tots els països, encara que amb intensitats diverses, amb formes i efectes diferents, però cap poble i cap cultura o religió s'escaparà. Trigarà més o menys a arribar-li i els seus efectes seran majors o menors, però cal que tots els pobles prenguin les mesures adequades, per no ser arrasats del tot.

Com a pas previ a l'abordatge de l'ètica en una SC, assenyalarem algunes conseqüències importants que comporta l'adopció d'aquest tipus de societats.

Algunes conseqüències profundes d'aquestes transformacions

El desmantellament axiològic de les nostres societats

L'entrada de les societats d'innovació i canvi continu que, a través dels múltiples i eficaços sistemes de comunicació, estén els seus tentacles a totes les societats i la globalització en tots els aspectes de la vida, amb les consegüents relativitzacions del que van ser pilars intocables (religió i ideologia) dels pobles, condueix amb tota probabilitat al desmantellament axiològic més gran de la història de la nostra espècie.

L'ètica i la SC

L'ètica està vinculada intrínsecament als valors desenvolupats per l'ésser humà. És una branca de la filosofia que investiga els principis morals (bo/dolent, correcte/incorrecte, etc.) en el comportament individual i social d'una persona. És un conjunt de postulats conceptuals per al comportament universal que de per si no tenen força axiològica, motivadora, però la van adquirir passant per les ideologies; així van passar de postulats conceptuals de valor a postulats de valor. Així vam tenir una interpretació liberal, socialista, anarquista…

En tot cas, es tracta de normes de comportament concebudes des d'una antropologia estàtica i per a societats que eren o s'interpreten com a estàtiques.

Resulten del tot inadequats per a societats d'innovació i canvi continu que han de tenir una antropologia dinàmica tal com hem argumentat anteriorment.

Ètica de la intel·ligència artificial (IA), abstracta i ètica axiològica operativa en SC

La IA, pot mostrar unes possibilitats bones o unes possibilitats dolentes per a les persones. Calcular i enumerar aquestes possibilitats dóna lloc a unes normatives d'ús que, com a màquines racionals, conformen una ètica abstracta i general. No es te en compte que s’està tractant els possibles aspecres de la IA des d’una opció axiològica que no està formulada: la vigent, la lliberal, la neocapitalista.

Aquesta opció axiològica apareix en la societat com si fos la pròpia, adequada i indiscutible. no impedeix que l'anàlisi dels possibles usos de la IA positius o negatius deixin de ser principis de comportaments abstractes, però dóna una perspectiva que opera assenyalant unes possibilitats determinades: les que tenen a veure amb l'explotació dels recursos, el benefici econòmic, l’avantatge competitiu, etc.

La mutació de la nostra epistemologia

Per altre banda, la consciència que les ciències i les tècniques són modelacions de la realitat i no descripcions, augmenta. El sistemes que es creien absoluts i exclusius es relativitzen, comportant un canvi d’una epistemologia mítica sustentadora de la concepció de mites i símbols com a sistemes de creences, a una epistemologia no mítica, on la nostra naturalesa és fluida.

No som senyors de la terra i dels seus habitants, sinó part d'ella; no tenim una naturalesa completa i fixada, sinó que nosaltres mateixos ens la construïm.

La nova antropologia no és materialista ni ignora les dades

Com a vivents que parlen tenim un doble accés a la realitat, un en funció de les nostres necessitats, com els altres animals, i un altre no relatiu a aquestes necessitats, absolut. Som capaços de diferenciar entre el significat que les realitats tenen per a nosaltres, directament o indirectament, i com és de real. Precisament aquesta distinció, que ens proporciona la nostra condició de parlants, és el fonament de la nostra flexibilitat com a vivents i el nostre avantatge competitiu.

Si en comptes d'aquesta opció, no formulada però assumida, s'optés per viure en una SC, amb exigències d'interdependència de les persones dels equips, de la interdependència entre equips, entre països i en interdependència amb el medi i les espècies vivents en el planeta, l'anàlisi de les possibilitats de la IA positives i negatives serien altres, les formulacions de l'ètica abstracta serien diferents.

L’antropologia que considera que la naturalesa humana és racional, pot semblar suficient ja que és operativa. Però si partim d'una antropologia que considera que els humans som animals, constituïts com a tals per la nostra constitució lingüística, tal com exigeix la SC, quedarà clar que la racional presenta insuficiències relacionades amb la nostra condició.

Si l'opció general axiològica és la SC, apareixen dues modalitats:

L’ètica de les SC, haurà de conjuntar les dues modalitats, tot veient que l’abstracta és incapaç d'arribar a commoure i motivar de manera operativa la sensibilitat, que és l'eix del comportament humà. Mentre l’operativa serà capaç de motivar realment, perquè arribarà a la sensibilitat de l’animal vivent que som els humans.

Les organitzacions que fan les llistes de l'ètica general abstracta creuen que els construeixen lliures de tota opció axiològica prèvia, encara que no sigui així.

La necessitat ineludible de construir-nos un PAC, segons la nostra manera de sobreviure al medi, es comprèn, si reconeixem que no tenim una naturalesa donada que ens proporcioni com hem de viure i com hem d'interpretar la realitat. D’aquest PAC que construïm se'n deduirà l'ètica veritablement operativa, que haurà d'incloure els principis abstractes formulats per l'ètica racional.

Hi ha d'haver una relació entre els principis de l'ètica racional abstracta, formulades per les grans institucions mundials (ONU, Comunitat Europea, etc.) i la necessitat de construir un PAC per a tot grup humà, ja que és imprescindible perquè les normatives arribin a la sensibilitat individual i col·lectiva.

• Una ètica general i abstracta

  Descriurà els usos de les màquines racionals (IA, robots, etc.) que hauran de ser prohibits i els que es podran permetre i fomentar. Aquests llistats formaran una ètica racional general, no operativa per als humans, però orientadora.

• Una ètica operativa o axiològica

  Derivada del projecte axiològic col·lectiu (PAC) que cada col·lectiu haurà de construir-se. El PAC farà passar els principis de l’ètica abstracta per les legalitats semiòtiques i per les lleis generals de construcció de PACs (quadre actancial, narració, etc.). Així es transformarà en operativa.