
L’OPORTUNITAT

Per a convertir-se en SC es necessita un projecte, especialment en el cas que es tracti d’un país es necessita una guía, que la faci viable. Es necessari que el país treballi al voltant d’un eix que el vertebri totalment i que garanteixi la sobrevivència econòmica. I allò que ho garanteix avui és l’opció de viure de la innovació científica i tecnològica que condueixi a crear nous productes i serveis perquè aquest és el motor de l’economia del futur proper. Aquest projecte de país ha d’orientar tant l’activitat econòmica, com l’educativa, la cultural, la social, la política i la mediambiental, la lluita contra les desigualtats i ha de servir per il·lusionar i cohesionar a la població i millorar la vida dels seus ciutadans. Sense un projecte ben construït, ben gestionat i assumit per la ciutadania, el trànsit a societat de coneixement no té futur. Sense fer l’opció no hi ha futur de SC.
Si un país no té un projecte que faci aquest gir cap a la innovació científica i tecnològica com projecte pel seu conjunt, no serà possible una innovació puntera i sense aquesta innovació no es crearan productes i serveis de valor afegit: el país quedarà marginat en mans d’altres països i interessos econòmics.
Hi ha països que ho han volgut aconseguir com Estònia tot convertint-se en el país del món més digitalitzat, o com Japó amb la seva reformulació de país amb el projecte Japó 5.0. Els seus són projectes vertebradors!
Estònia ha construït un país nou a partir de la seva independència de Rússia i el Japó no vol quedar endarrerit al costat d’un gegant com la Xina, no vol dependre de ningú i sap que ha d’espavilar-se per continuar existint i no quedar engolit. Les experiències d’aquests països ens diuen que:
En el cas d’Estònia per incorporar-se a una SC, cal entre 5 i 7 anys. No es pot perdre temps.
No és un procés espontani, cal voluntat política, recursos, estratègia, comunicació , organització, tècnica, ciencia i sobretot ambició
En el disseny cal la intervenció d’experts, polítics, empresaris, economistes, del tercer sector i acadèmics. Caldrà aplicar canvis en el sistema legal, en l’administració i en tota la base de l’educació.
Cal generar una estratègia dinàmica i adequada al canvi continu de l’entorn a més d'un pressupost. Per permetre evaluar totes les etapes del seu desenvolupament per tal de valorar els resultats aconseguits i alhora treure'n aprenentatges pràctics.
El projecte a d’arribar a tothom i que sigui assumit per la població. Si la ciutadania no se sent partícip del projecte de país fracassarà el trànsit a SC.
Optar per la SC passa en primer terme per la digitalització, per no quedar sotmesos a altres països.
Del projecte Japó 5.0 aprenem que pujar al tren de la innovació accelerada només té sentit si s'orienta a la millora de la qualitat de vida de les persones, empreses i societat fomentant la col·laboració entre elles, de el contrari ens portarà a continuar amb la depredació inconsiderada de persones i medi. El que ha de prevaldre sempre és el benestar de país per sobre del benefici individual.
Hem de saber domar a la ciència i la tecnologia, ja que és una bèstia que orientada només al benefici particular ja sabem que provoca grans calamitats.
En tots els àmbits les estructures verticals implosionen i donen pas a organitzacions horitzontals. Especialment en el camp de la governança en el que ja no és acceptable que es continuï dins un model vertical. La SC requereix altra manera de pensar la governança, unes noves estructures socials i polítiques que facin possible els canvis, fomentin la participació i la facilitin.
Que tant la població per l'ús que en fan de les noves tecnologies com especialment els empresaris per la seva implicació en l'economia del país, estan més al dia de les innovacions i les seves exigències que els polítics i que per tant no poden anar per separat, han de comunicar-se i entendre's, cal fer i avaluar el projecte de manera conjunta. En aquesta nova societat tots depenem de tots.
Transformació de Societat Industrials a Societats de Coneixement
Quan organitzacions pròpies de les societats industrials d'informació volen transformar-se en SC han de fer el trànsit de patrons i normes d'actuació i organització pròpies de societats estàtiques a altres propis de societats dinàmiques. És a dir:
Associació d'individualitats
Col·laboració per a un fi comú
Individus com a substàncies, entitats autònomes
La societat com una col·laboració d'individus,
Individu com a eix de l'organització,
Organització jeràrquica i d’ estats de poder
Cohesió per submissió
Motivació per la voluntat de l'autoritat
Justícia i equitat depenen de l'autoritat
La qualitat humana (QH) com a optativa i prescindible amb la finalitat d’explotar i guanyar diners
Relació competència o de col·laboració entre empresa-individus segons l'interès de cadascú
aquestes altres dinàmiques
Conscienciades col·lectivament.
Una interdependència d'individus organitzats en equips.
Una associació per a formar equips d'interdependència.
Un eix de construcció d’equip.
Ser individualitats fruit de la interdependència.
Una que permeti la interdependència.
Sinó per adhesió voluntària amb dependència mútua.
Motivació a de venir del projecte axiològic col·lectiu (PAC).
Justícia i l'equitat dependran de l'acord mutu.
La QH és imprescindible i obligatòria per a tots amb la finalitat de servir a la societat i als individus.
Una relació entre empresa-individu-organització interdependent i d'ajuda i servei mutu.
Han de passar de:
a
Com pot veure's, pretendre ser SC mantenint les categories de societats estàtiques és lògicament impossible. I voler conduir als qui estan submergits en les categories de societats estàtiques al fet que adoptin les categories de societats dinàmiques sense ruptura és un treball impossible.
Com fer la transició?
Resulta ineficaç fer-ho de manera violenta, cal anar fent veure que cadascuna de les normes i categories de la societat estàtica és inepta per a aconseguir ser SC. Cal fer-ho a poc a poc i amb paciència, però sempre explícitament.
Cal anar canviant cadascuna de les categories estàtiques a força de definir, explicar i motivar per a substituir-les per les de les SC. Sabent que la lògica dels dos estadis de societats està en contraposició. Cal anar definint terme a terme, estructura a estructura, mostrant la seva inadequació perquè se substitueixi pel terme adequat.