Societat de la Informació i Societat del Coneixement

Parlar de Societat de la Informació (“SI” a partir d’ara) fa referència a un nou prototip de desenvolupament, que assigna a la tecnologia un rol causal en l'ordenament social, ubicant-la com a motor del desenvolupament econòmic.

La denominada Societat del Coneixement (“SC” a partir d’ara) viu de la innovació contínua i del canvi. La innovació i la transformació són primàriament científiques i tecnològiques, però tenen repercussions organitzatives, socials i axiològiques (sistema de valors). I és sobre aquesta darrera característica, l'axiològica, que nosaltres argumentarem per caracteritzar i estudiar aquest tipus de societats.

El mateix coneixement és el principi estructurador de la societat moderna, ressaltant-ne la seva importància en els canvis que tenen lloc en l'estructura econòmica i en els mercats laborals, per a l'educació i per a la formació. Des d'aquest enfocament, la tecnologia és el suport que ha desencadenat l'acceleració d'aquest procés però no és un factor neutre, ni el rumb és inexorable, ja que el mateix desenvolupament tecnològic resta orientat per jocs d'interessos.

Encara que el canvi es presenti amb variacions segons els diferents països, el que ja no podem negar, és que origina noves maneres de viure, d'organitzar-nos, nous sistemes de valoració i motivació col·lectius que fins ara no ens havíem plantejat mai d’ estudiar-los ni tampoc  si són adequats o no a la nova societat. Aquests canvis profunds que ja s’estan produint ens han deixat sense projectes col·lectius axiològics, és a dir, valoratius i de cohesió. Nosaltres pensem que aquest és el principal problema de les noves societats.

En altres paraules, allò fonamental per a nosaltres, no és informació com a sinònim de dades, canals de transmissió i espais d’emmagatzematge. Sinó societat, parlant d’éssers humans, de cultures i de formes d’organització i comunicació.

Tenim el poder de les noves ciències i tecnologies, però l’axiològic és una amalgama de valors heretats de la societat d’explotació i dels residus del passat ideològic i religiós. Una herencia que perjudica el saber científic, a nosaltres i la vida en el planeta.

Sabem que les diferents maneres de viure originen sempre sistemes de valors col·lectius adequats al mode de vida, és a dir, coherents amb les característiques de la societat en què l'animal humà ha de sobreviure.

Les ciències juntament amb les seves derivades les tecnologies, són les responsables de la supervivència dels col·lectius humans però no van lligades a una manera concreta de vida, no són aptes per proporcionar sistemes de valoració col·lectius. Com que les ciències no proporcionen criteris de valoració ni paradigmes capaços de modelar i ordenar allò axiològic, se’n hauran de crear, però no fonamentant-se en elles sinó tenint-les en compte. És en aquest sentit i en aquestes condicions que diem que tot ens ho hem de construir nosaltres, que ja res ens ve donat des de fora, som nosaltres mateixos els que ens hem de crear el nostre propi sistema de valors, els nostres projectes axiològics col·lectius, ja que necessitem una interpretació de la realitat i ja no ens podem recolzar en creences ni en la suposada naturalesa de les coses que ens proporciona la filosofia.

Així doncs comptant amb els sabers de les ciències i tecnologies hem de comprendre'ns a nosaltres mateixos i al nostre món, a més de construir-nos les nostres interpretacions i projectes del que volem ser com a individus, com organitzar-nos com a societat globalitzada i com volem construir la nostra relació amb l'entorn natural per protegir el futur del nostre planeta. Per tant, la nostra idea de conèixer i valorar queda profundament modificada respecte a generacions precedents.

Trets de la SI

La tecnologia de la informació ha estat de vital importància en permetre el desenvolupament de xarxes interconnectades com una forma expansiva i dinàmica d’organització de l’activitat humana, ja que les xarxes són els instruments apropiats per a una economia capitalista basada en la innovació, la globalització i la concentració descentralitzada; per a la feina, els treballadors, i les empreses que es basen en la flexibilitat i l'adaptabilitat; per a una cultura de la desconstrucció i reconstrucció incessants; per a una política encaminada al processament immediat de nous valors i opinions públiques i per a una organització social que pretén superar l’espai i aniquilar el temps.

Políticament estem davant d'un capitalisme basat en la producció afavorida per la innovació i la competitivitat que alhora està orientada a la globalització per tal de generar riquesa i apropiar-se-la de forma selectiva. Aquest tipus de capitalisme s'incorpora a la cultura i la tecnologia ja que aquestes depenen de la capacitat del coneixement i la informació en realimentació mútua i alhora en una xarxa d'intercanvis connectats globalment.

El que emergeix com a resultat és una societat amb una transformació estructural en les relacions de producció, en les relacions de poder i en el nucli fonamental de les relacions humanes que s'han estructurat històrica i generalment al voltant del sexe i la família. Aquestes transformacions  comporten una modificació de les formes socials, de l’espai, del temps i per tant l’aparició d’una nova cultura.

Nou sistema de producció: Economia i globalització.

L'economia es basa en la productivitat i la competitivitat i depèn fonamentalment de la capacitat de generar, processar i aplicar amb eficàcia la informació basada en el coneixement que proporcionen les innovacions tecnològiques. És global perquè la producció, el consum i la circulació estan organitzats a escala global, bé de manera directa, bé mitjançant una xarxa d'enllaços entre els agents econòmics.

Tot i que la nova economia global és diferent de la industrial, no és contrària a la seva lògica. L'accés per part de les xarxes globals de capital, gestió i informació al coneixement tecnològic és la base de la productivitat i la competència.

Des d'aquest punt de vista, no ha canviat res ja que l'evolució cap a noves formes de gestió i producció en xarxa no ha implicat la desaparició del capitalisme. Les empreses d'alta tecnologia depenen dels recursos financers per continuar innovant, produint i ser competitives i així  el capital financer i l'industrial d'alta tecnologia cada vegada són més interdependents. La lògica capitalista continua funcionant. El que existeix, no és una classe capitalista global, sinó una xarxa de capital global, amb uns  moviments i lògica que determinen en última instància les economies i influeixen en les societats. Es tracta, doncs, d'un capitalisme col·lectiu, sense rostre, integrat pels fluxos financers que dirigeixen les xarxes electròniques.

Transformacions de les formes de treball

El procés de treball cada cop s'individualitza més. Hi ha multiplicitat de tasques interconnectades en emplaçaments diferents i el treball cada vegada més es basa  en condicions o capacitats de cada treballador més que no pas en l'organització de tasques.

Això tampoc implica la desaparició del capitalisme. El capital funciona a escala global com una unitat a temps real, es realitza, inverteix i acumula principalment circulant, és a dir, com a capital financer. Allò que s'ha transformat profundament són les relacions socials entre el capital i el treball. El capital és global i la feina és local. En aquesta societat de la informació l'organització del treball es fragmenta se'n diversifica l'existència i se'n divideix l'acció col·lectiva, en altres paraules: el treball perd la identitat col·lectiva, individualitza les capacitats, les condicions laborals, els interessos i els projectes.

La flexibilitat dels processos i mercats laborals necessària per a l'empresa en xarxa, afecta profundament les formes de treball heretades de l'època industrial, introduint un nou tipus de treball flexible i, per tant un nou tipus de treballador a temps parcial i  temporal. S’observa que el treball dissol l’entitat col·lectiva en una variació infinita d’individualitats. La feina s'individualitza.

No és que en aquest món global desaparegui la gent, les localitats o les activitats, però si el seu significat estructural devorat per la lògica de la meta-xarxa on es produeix el valor, es creen codis culturals i es decideix el poder.

L'estat i la política. Crisi de la democràcia.

La capacitat dels estats-nació està afeblida per la globalització de les principals activitats econòmiques, la dels mitjans i la comunicació, per la globalització de la delinqüència i terrorisme. És per això que està perdent el control sobre elements fonamentals de les seves polítiques econòmiques.

Una altra dada a tenir en compte: la transnacionalització de la producció disminueix la capacitat dels governs per assegurar als seus territoris la base productiva per generar ingressos ja que quan es troben paradisos fiscals a tot el món sorgeix una crisi fiscal de l'estat i les empreses es deslocalitzen.

Així doncs, l'estat-nació és cada vegada més impotent per controlar la seva política monetària, decidir-ne el pressupost, organitzar la producció i el comerç, recaptar els impostos sobre societats i per tant poder complir els seus compromisos de prestacions socials.

La incapacitat de resposta simultània a un vast conjunt de demandes sorgides des de diferents àmbits provoca una crisi de legitimació de l'estat-nació i afebleix la base del que constitueix la democràcia. Els estats funcionen menys com a entitats sobiranes i més com a components d'un sistema de govern internacional.

On és doncs el poder a la societat xarxa i que és el poder en aquestes condicions?

El poder no desapareix, continua regint la societat, encara ens dóna forma i ens domina. El nou poder resideix en la informació i les imatges de representació al voltant dels quals les societats organitzen les seves institucions i la gent construeix les seves vides i en decideix la conducta. A l'era de la informació el poder és alhora identificable i difús. Tot i que els estats-nació continuen existint, cada cop són més nodes d'una xarxa de poder més àmplia.

Comunicació i cultura

El sistema multimèdia de comunicació es caracteritza per la integració de diferents mitjans i pel seu potencial interactiu. Les cultures estan fetes de processos de comunicació i el nou sistema transforma radicalment l’espai i el temps, dimensions fonamentals de la vida humana. Les poblacions locals es desprenen del seu significat cultural, històric i geogràfic i s'integren en xarxes provocant fluxos que substitueixen l'espai dels llocs. Els fonaments de la nova cultura són la cultura de la virtualitat real, a on el “fer creure” acaba creant el “fer”.

Trets de la SC

Quins fets centrals generen el canvi  en la nova societat? Quines conseqüències se'n deriven i quina és la lògica interna d'aquest canvi?

Esbrinar-ho ens portarà a comprendre en línies generals quines transformacions són necessàries i què hauríem de construir, però no per idealisme o utopia sinó com la conseqüència lògica i la necessitat, originades per la transformació del sistema productiu.

Un nou sistema de producció: Crear coneixements

Quina és la lògica de la creació de coneixement? Hem passat de produir béns per satisfer les nostres necessitats a produir coneixements i noves tecnologies que siguin capaces de fer-se càrrec de la satisfacció de les nostres necessitats. Això ara és econòmicament avantatjós,  competitiu i rendible. La riquesa està en el saber i la informàtica és la seva tecnologia central. El coneixement crea béns, serveis, mons per viure-hi i viure col·lectivament, per tant té una funció biològica, de supervivència. Des d'aquesta perspectiva el coneixement és creativitat.

Aquest tipus de coneixement creatiu implica llibertat, el coneixement ha de ser lliure per crear el que comprèn i sap, per crear mons diversos i polivalents i això es fa palès en la gran riquesa de les diverses cultures, en la pluralitat i en la gran diversitat d'opcions axiològiques existents.

Desenvolupar nova ciència va unit a la creació de noves tecnologies, depenen una de l’altra i això necessàriament requereix establir graus de comunicació i informació fluids i adequats per a cada tipus de treball que s’haurà de realitzar en equip.

La conseqüència és que cal estructurar com funcionen aquests equips o  grups de treball i la col·laboració entre els seus membres ja que es genera una interdependència estricte entre els individus del grup degut a la diversitat de disciplines que han d'intervenir en la creació de qualsevol innovació o producte . L’organització del treball queda modificada.

Crear i consumir coneixement és viure del canvi i la innovació contínua en tots els nivells, res pot quedar fixat. Haurem d'aprendre a moure'ns en les certeses que un mateix o els grups creïn. Aquesta certesa ha de ser llibertat completa i responsabilitat tant a nivell individual com col·lectiu, ja que haurem de formar-nos per viure en una contínua vacuïtat de fonaments fixos i en contínua creativitat.

El problema d'aquestes societats no és doncs el científic i el tecnològic sinó el de crear projectes i finalitats col·lectives és a dir és un problema axiològic. El risc que correm és el de voler dominar el poder que es genera controlant la ciència i els instruments tecnològics i això és el que ja està passant amb l'anomenada societat de la informació, que és una societat de recerca i informació però també d'explotació.

Transformació de les formes de treball

L´ús generalitzat de la tecnologia i la informàtica requereix menys individus i menys temps treballant, això ocasiona atur estructural. Ara són els nous coneixements i les innovacions les que donen de  menjar,  per tant l'aprenentatge, la indagació, la formació contínua, la formació d'equips seran necessàries per  la creació de coneixement.

El nou treball és aprendre contínuament, per tant caldrà ocupar-se d'organitzar un procés d'aprenentatge continu per a la creació de coneixement de tota mena i en tota classe de treballs i això ha de poder connectar-se amb la totalitat de la vida de la persona en tots els aspectes.

Un altre assumpte referit a la feina: el treballador ha d'estar qualificat, treballant no aïllat sinó en col·laboració amb altres en equips on el saber d'un influeix en el de tots, per tant, per a un bon funcionament la informació ha de fluir lliurement. Ningú no té tot el saber, ja no hi cap l'individualisme ni la competència, el treballador ha de tenir iniciativa, ser creatiu, adaptar-se contínuament a les noves exigències del mercat, dissenyar i adaptar els nous instruments que ho facin possible…per tant cal una gran flexibilitat i cooperació amb altres equips i treballadors. La creació d'equips autònoms exigeix diàleg, no imposició sinó veritable comunicació i solidaritat que són les que donen lloc a la confiança entre els uns i els altres en pla d'igualtat.

També caldrà atendre la nova estructura empresarial, tant la interna com entre les empreses, la relació amb centres docents i replantejar el paper dels sindicats. L'estructura general ja no pot ser ni la jeràrquica, ni la individualista; no es pot reduir l'autonomia dels equips ni coartar-ne o dirigir-ne les indagacions, ja que s'ha de procurar la plena comunicació en pla d'igualtat.

A grans trets, podem dir que el treball s'ha convertit en més abstracte, però a canvi s'ha connectat amb la creativitat,  s'ha alliberat del que tenia de submissió i jeràrquic pel que resta més lligat a l'autorealització personal i a la llibertat . Pensar en una manera de treballar d’aquesta forma no és sotmetre's a una rutina ni concebre la feina com un càstig necessari per subsistir.

D'altra banda, caldrà també fomentar fer projectes axiològics per planificar els aspectes no abstractes de l'home (relacions interpersonals, relacions socials, facultats perceptives, sensitives, sistemes de valors…) i així abastar tot allò que afecti la vida, inclosos els aspectes qualitatius de l'espècie i el cultiu. Aquí estaríem parlant de la necessitat de l'estudi i la planificació també del cultiu explícit i col·lectiu de la qualitat humana i la qualitat humana profunda. Això és important ja que ens ha de poder orientar per construir la nostra pròpia qualitat humana, fonamental alhora per poder manejar convenientment les tecnociències, les empreses, els equips, les organitzacions polítiques i les econòmiques. Necessitem la qualitat humana per mantenir la flexibilitat de l'espècie i poder-nos adaptar als canvis continus, condició indispensable per mantenir-nos viables en un entorn canviant.

El paper de l'Estat i la política

Ja no hi ha veritats immutables i des d'aquesta base científica i axiològica es genera la democràcia total com l'única manera política coherent amb aquest tipus de societat. Una democràcia que permeti el joc de la pluralitat, la diversitat social, cultural i política, basada en consensos ratificats a les urnes.

Hi ha d'haver democràcia i llibertat per poder debatre i enfrontar les regles de joc, les alternatives i els projectes col·lectius, tal com es fa en altres camps com l'art i les ciències. Sense una total democràcia no és possible la llibertat necessària per a la creativitat i es corre el risc que el saber es posi al servei de la dominació i explotació, per tant el creixement tendiria a convertir-se en domini dels uns sobre els altres.

No hi ha lloc per al paper jeràrquic del poder, per tant caldrà esforçar-se a elaborar formes de comunicació, intel·ligibles, comprensibles per a la majoria de la població sobre les greus qüestions que es decideixen sobre els coneixements científics, tecnològics, organitzatius i axiològics perquè es puguin prendre col·lectivament decisions sobre les qüestions més importants per a la comunitat.

Pel que fa a la cura del planeta, casa comuna de la humanitat, ha d'estar protegit per un esforç seriós per donar suport a noves tecnologies menys depredadores amb el medi. Si no fem una clara opció cap a una explícita cura del medi, el poder d'aquestes ciències i tecnologies poden convertir-se i de fet ja ho estan fent en un seriós perill que compromet la nostra supervivència.

De tot això podem concloure que:

• Estem veient el gran potencial de la ciència i tecnologia, però també veiem i patim com a humanitat, que quan es fan servir sense control i sense direcció, estan funcionant com a armes potentíssimes de recerca, d'informació i també d'explotació, en detriment de les persones i el medi ambient en un entramat de nodes i xarxes a escala global que no té en compte països ni regions ni persones.

• Les ciències i tecnologies siguin del tipus que siguin, no ens diuen què hem de fer amb nosaltres mateixos com a individus o grups, no són un projecte axiològic, no ens descobreixen la naturalesa de les coses, només ens donen informació i instruments per construir-ne de nous.

• La societat que viu de la creació de coneixements els ha de produir en tots els camps: el científic, el tecnològic, l'organitzatiu i l'axiològic. De tots aquests camps, no hem d'oblidar que el més important és l'axiològic, ja que és el que condiciona tots els altres perquè és el que ens cohesiona.

• Les societats de coneixement i canvi no es poden unir en nous projectes col·lectius que mantinguin els patrons del passat, se’n hauran de construir mirant al futur i creant un projecte axiològic col·lectiu que programi les formes de vida adequades a cada cultura i cada circumstància. Caldrà cultivar la qualitat humana i la qualitat humana profunda per poder repensar-ho tot des dels nous paràmetres.

Aquesta és la pretensió de l'epistemologia axiològica i és també per això que en reivindiquem la importància i la urgència del seu estudi.