En contra:

• Tots aquells que no volen canviar res perquè ja els està bé

• Els mandrosos i porucs

• Aquells que es volen continuar enriquint sense crear valor afegit

• Els que només miren per ells sense tenir en compte el col·lectiu

• Aquells que els va bé col·lectivitzar les pèrdues i privatitzar els guanys

• Els qui els sembla normal i correcte permetre la dinàmica de les portes giratòries

• Aquells qui no tenen en compte ni la degradació del medi, ni la de les persones, ni la dels països

LA SC REQUEREIX D’UN PROJECTE

Cal treballar al voltant d’un eix que garanteixi la sobrevivència econòmics. Avui en dia l’opció és viure de la innovació científica i tecnològica que condueixi a crear nous productes i serveis. Aquests projecte de país ha d’orientar l’activitat:

• econòmica

• educativa

• cultural

• social

• política

• mediambiental

• en contra de les desigualtats

Ha de servir per il·lusionar i cohesionar a la població i millorar la vida dels seus ciutadans. Sense un projecte ben construït, ben gestionat i assumit per la ciutadania, el trànsit a societat de coneixement no té futur. Sense fer l’opció no hi ha futur de SC.

Si un país no té un projecte que faci aquest gir cap a la innovació científica i tecnològica com projecte pel seu conjunt, no serà possible una innovació puntera i sense aquesta innovació no es crearan productes i serveis de valor afegit: el país quedarà marginat en mans d’altres països i interessos econòmics.

Hi ha països que ho han volgut aconseguir com Estònia tot convertint-se en el país del món més digitalitzat, o com Japó amb la seva reformulació de país amb el projecte Japó 5.0. Els seus són projectes vertebradors!

Estònia ha construït un país nou a partir de la seva independència de Rússia i el Japó no vol quedar endarrerit  al costat d’un gegant com la Xina, no vol dependre de ningú i sap que ha d’espavilar-se per continuar existint i no quedar engolit. Les experiències d’aquests països ens diuen que:

Un període llarg

Per incorporar-se a les societats de coneixement, entre 5 i 7 anys en el cas del petit país d'Estònia. Cal entendre que no es pot perdre temps, hi ha pressa si no es vol que sigui massa tard.

Tenir la voluntat

Cal voluntat política i dedicar-hi recursos, cal estratègia, esforços comunicatius, organitzatius, tècnics, científics i sobretot ambició i claredat per crear un projecte de país en aquesta direcció. No sortirà de manera espontania ni amb improvisació.

Equip d’experts

Pel disseny del projecte cal que hi intervinguin experts, polítics, empresaris, economistes, tercer sector, acadèmics. Caldrà aplicar canvis en el sistema legal, en l’administració i en tota la base de l’educació i per tant es necessita la col·laboració dels actors implicats en els diferents àmbits. Tots els canvis estan orientats cap a aconseguir que tota la societat innovi.  

Estar preparats

Que una vegada creat el projecte de país cal generar una estratègia i un pressupost. Ha de tenir fites amb els seus indicadors i temporalitats per poder ser avaluat en totes les etapes del seu desenvolupament: preparació, disseny, control, execució per tal de poder valorar els resultats aconseguits i alhora treure'n aprenentatges pràctics. Això provoca dinamisme i adequació constant als canvis ocasionats de l'entorn.

Observar el voltant

L’experiència d’aquests països ensenya que cal una estratègia per a què el projecte arribi a tothom i que sigui assumit per la població. Si la ciutadania no se sent partícip del projecte de país fracassarà el trànsit a SC. És necessari un gran acord de país i comptar amb la complicitat de tota la ciutadania.

La digitalització

Optar per la societat de coneixement passa en primer terme per la digitalització, a la que s'hi anirà afegint la IA, el sistema blockchain, etc. És imperatiu en cas contrari porta a quedar sotmesos a altres països, anar a remolc i perdre la independència. 

Del projecte Japó 5.0 aprenem que:

pujar al tren de la innovació accelerada només té sentit si s'orienta a la millora de la qualitat de vida de les persones, empreses i societat fomentant la col·laboració entre elles, de el contrari ens portarà a continuar amb la depredació inconsiderada de persones i medi. El que ha de prevaldre sempre és el benestar del país per sobre del benefici individual.

• Hem de saber domar a la ciència i la tecnologia, ja que és una bèstia que orientada només al benefici particular ja sabem que provoca grans calamitats.

• El projecte del Japó 5.0 deixa clar que en tots els àmbits les estructures verticals implosionen i donen pas a organitzacions horitzontals. Especialment en el camp de la governança en el que ja no és acceptable que es continuï dins un model vertical. La SC requereix altra manera de pensar la governança, unes noves estructures socials i polítiques que facin possible els canvis, fomentin la participació i la facilitin.

• Que tant la població per l'ús que en fan de les noves tecnologies com especialment els empresaris per la seva implicació en l'economia del país, estan més al dia de les innovacions i les seves exigències que els polítics i que per tant no poden anar per separat, han de comunicar-se i entendre's, cal fer i avaluar el projecte de manera conjunta. En aquesta nova societat tots depenem de tots.

Els països han d'OPTAR per la Innovació contínua

A favor:

• Tots aquells que ja son conscients que el model que tenim no funciona i explota a les persones i el medi

• Tots aquells que volen una verdadera democràcia

• Els qui volen assegurar oportunitats als seus fills

• Tots aquells que veuen les injustícies que es pateixen i volen actuar

• Els qui estan en contra de la competència deslleial i contra el nepotisme

• Tots aquells que saben que cal un canvi però potser no saben cap a on

• Els joves i tots aquells que viuen en la precarietat diària

• Tots aquells que pateixen i lluiten contra les estructures institucionals que senten ofegadores