InnovacióSostenibilitat
Written By Marta Granés

ALTRES FORMES DE PENSAR

ELS CONCEPTES D’ALFABETITZACIÓ ECOLÒGICA I DE PENSAMENT SISTÈMIC

El passat 25 de març, l'Airbus A380 un dels avions més grans que existeixen va completar un vol de 3 hores de Blagnac fins a Toulouse propulsat per oli de cuina. Aquest combustible és considerat com a sostenible, coneguts com a SAF. El 29 de març es va tornar a fer una prova, aquesta vegada fins a Niza per observar l'ús del combustible en la sortida i l'arribada. L'empresa encarregada de subministrar el combustible va ser TotalEnergies, que té com a objectiu treure al mercat el primer avió amb zero emissions per l'any 2035.
Dies més tard es va fer una prova de nou amb l'avió A380, aquesta vegada amb un motor experimental impulsat per hidrogen.
Notícies com aquesta obliguen a plantejar-se tant el significat de sostenibilitat com el d'innovació i sobretot plantejar-se si de debò estem seguint el camí adequat en innovació sostenible.
Els efectes negatius de l'ésser humà cap al medi ambient són innegables i en els darrers anys la societat ha començat a reflexionar sobre aquestes implicacions. També s'ha parlat d'una reconstrucció més sostenible del món.
S'entén la sostenibilitat com el fet de satisfer les necessitats presents sense comprometre la situació a les futures generacions. Per tant, requereix un desenvolupament equilibrat a nivell econòmic, mediambiental i social. Mentrestant, la innovació pot ser un mitjà per obtenir la sostenibilitat. Implica la millora del mode de vida.
Així doncs, la innovació sostenible comporta la creació de productes i serveis verds, com també l'aplicació de processos sostenibles. Les noves tecnologies ofereixen solucions sostenibles per avançar cap a la millora de tot allò que ens envolta. Malgrat això, la seva implementació en molts dels sectors empresarials resulta complexa, a causa de factors com ho és la resistència al canvi. Per això, tancar aquestes fronteres requereix esforços importants, tant per part del govern com de les mateixes empreses.

Hem de comprendre que el funcionament del pensament humà ha seguit una forma lineal, conseqüència directa dels sistemes educatius sorgits de les societats industrials. Caracteritzat per ser una forma de pensar ambientada al reductivisme i amb l'objectiu de mantenir l'estat de les coses, és a dir de la realitat. L'exemple més clar quan parlem de medi ambient que podem veure és la crisi climàtica. Tot i ser un problema que arrosseguem des de fa massa anys, la situació no millora, ja que si ho veiem des d'una visió lineal, centrada a mantenir les coses, és impossible aconseguir el canvi.

Aquesta manera de pensar és unidireccional i que es transmet o es representa el pensament de l'individu a un altre o a la resta d'aquests. És un procés basat completament a memoritzar i repetir els coneixements rebuts, que a la vegada anul·la la possibilitat de reflexió i es manté lluny d'una transformació real de la realitat. No es generen nous nivells de consciència, fomenta la passivitat i l'adaptació a l'entorn actual.

Aquest procés lineal té com a objectiu l'extracció, la producció i la generació de residus, que comporta la poca implicació a la cura del medi ambient. La raó de per què no s’ha transformat o canviat és per què en aquests sistemes és essencial mantenir les estructures educatives, així doncs sent el sistema industrial i l'estructura educativa dos sistemes que es retroalimenten entre ells.

Això no obstant, no és del tot cert que no hi ha alternatives al pensament lineal. Queda clar que per aconseguir un canvi primer cal una nova estructura d'educació que ens ajudi a comprendre els sistemes naturals de la Terra. Les societats humanes han d'aprendre a ser comunitats ecològiques dins del mateix disseny. Per aquesta mateixa raó l'alfabetització ecològica és un dels grans reptes a complir, mentre es du a terme en el nostre dia a dia. Hem de comprendre que hem de començar a ser beneficiosos per a tot allò que ens envolta i així encaminar-nos cap a aquesta nova transició.

L'alfabetització ecològica o ecoalfabetització és la capacitat de comprendre aquests sistemes naturals que fan possible tota la vida en la Terra. Comprendre els principis d'organització de les comunitats ecològiques i utilitzar-los per formar comunitats sostenibles són els pilars fonamentals. El terme va ser usat per l'educador estatunidenc David W. Orr i el físic Fritjof Capra en els anys noranta.

Una societat ecoalfabetizada significa ser sostenible i no destruir el medi ambient del qual tan humans com qualsevol altra forma de vida és dependent. Segons Fritjof Capra, la supervivència de l'ésser humà dependrà totalment de l'ecoalfabetització, la nostra capacitat per comprendre els principis bàsics de l'ecologia i viure en conseqüència.

 Ha de convertir-se en una habilitat crucial per a totes aquelles persones que es troben en situacions de poder, siguin polítics o caps empresarials. Ha de ser una de les parts més importants en l'educació en tots els nivells, des dels estudis primaris fons a les formacions professionals. L'objectiu no deixa de ser el reconeixement que el desordre dels ecosistemes reflecteix un desordre previ en la ment, fet que es tradueix en una preocupació central per aquelles institucions que pretenen millorar la consciència. La crisi ecològica és en tots els sentits d'una crisi de l'educació, tota educació ha de ser ambiental, i per això està inclòs o exclòs de l'ensenyament. També és necessari recalcar que el domini de la matèria no és suficient, sinó que també cal tindre la capacitat de reflexió per crear noves connexions significatives.

 Amb una comprensió de l'alfabetització ecològica, les percepcions canvien naturalment. La necessitat de protegir els ecosistemes no és simplement una creença dels ambientalistes, és un imperatiu biològic per sobreviure en el temps. Aquest valor es convertirà en un principi bàsic per prioritzar el pensament i l'acció en una societat sostenible. Els sistemes industrials i la creixent capacitat destructiva que presenten davant dels hàbitats, el sistema climàtic i tota la fauna i flora són per les bases de lluita per l'educació ecològica i per la consciència humana.

“Els principals problemes del món són el resultat de la diferència entre el funcionament de la naturalesa i com pensen els éssers humans".

Gregory Bateson


Les transformacions que necessitem com a espècia ens reclamen incorporar models mentals diferents del pensament lineal en la nostra manera d'observar la realitat. És per assolir aquesta millora que apareix la idea del pensament sistèmic. Pot arribar a desenvolupar-se com a una eina molt beneficiosa per comprendre les estructures de funcionament dels sistemes creats per l'ésser humà, imitant els patrons regeneratius de la vida que podem veure en la natura i en cada un dels seus sistemes.

El concepte d'innovació no ha estat mai estàtic, sempre hi ha hagut una contínua transformació a diferència del que es creia fa anys, que era un procés lineal, sinó que és un procés orgànic. Cal concebre la innovació com a un cultiu. La qüestió és preparar el terreny de joc i crear les condicions perquè les idees puguin aparèixer i subministrar els recursos que les permetin desenvolupar-se.

S’entén com a sistema un conjunt de coses o parts connectades que formen un tot més complex, de la mateixa manera que una xarxa. Cada sistema té els seus propis elements que el formen i a la vegada que el limiten.

Per tant, en el pensament sistemàtic es tenen en compte aquells fets i observacions connectats per punts que podrien arribar a passar desapercebuts. Entendre que tot està interconnectat i que una acció no només té un efecte immediat, sinó que també pot interrelacionar-se amb altres punts dintre dels sistemes.

Des de l'ecologia es té especial èmfasi en les relacions entre les diverses espècies, els hàbitats o entorns que ens envolten. Per aquesta mateixa raó, es basa en un pensament sistemàtic. Tot es troba connectat amb la resta d'alguna forma i tindre clares aquestes connexions pot ajudar a trobar solucions que no s'havien observat fins ara.

Un clar avantatge és evitar la llei de les conseqüències no desitjades o imprevistes, que apareixen habitualment d'un procés dut des d'un pensament lineal.

Es tracta d’una llei que es basa en el fet que les grans solucions dels problemes actuals poden arribar a ser les causants dels futurs grans problemes. En canvi, analitzant-ho des de sistemes som capaços d'entendre les causes i els afectes actuals per desenvolupar solucions més duradores i estratègiques. Davant de solucions complexes s'ha de tindre en compte que ens trobem en una societat globalitzada i, per tant, repensar una innovació sostenible fora del pensament lineal.

Per incorporar aquest pensament sistèmic cal entendre que hi ha tres grans blocs de sistemes. Sent els sistemes socials el que representen les regles i les estructures intangibles creades per l'ésser humà per mantenir la cohesió social. En aquests sistemes es veu reflectida la nostra experiència en el món. Els podem trobar en els sistemes educatius, la família o la religió per exemple.

Els sistemes industrials són els que presenten la menor dificultat de comprensió. Queda clar que són els encarregats de satisfer les necessitats humanes, ja sigui de les mateixes ciutats, fins a l'Internet.

El darrer sistema, el natural o ecològic, són aquells creats per la pròpia naturalesa, que mantenen la vida, involucren la resta d'éssers vius com també el mateix entorn. Els oceans, l'atmosfera, els deserts, inclòs l'ésser humà són clares representacions d'aquests sistemes.

És a partir d'aquí que podem comprendre que els pensaments sistemàtics tenen l'objectiu de superar els lineals, tot incorporant una nova visió tridimensional. Comporta deixar enrere una visió material, on la finalitat és la creació de productes i serveix perjudicials, sobretot pels sistemes naturals o ecològics. En canvi, començar a pensar de forma circular, saludable, perfectament adaptada amb la innovació i canvi continuo que presenten les noves societats representades dins dels models de societats de Coneixement.

Guillem Yepes Masagú


REFERÈNCIES:

Marta Granés
Next