INDÚSTRIA
4.0
VS
SOCIETAT 5.0
QUIN MODEL VOLEM?
Les tecnologies no poden seguir sota un model capitalista on el benefici particular de les indústries quedi per sobre del benefici social. Com comenta Plant, les NTIC, poden ajudar a repensar la societat i les formes d'organització d'aquestes. En definitiva, amb les noves ciències i tecnologies es presenta l'oportunitat, per primera vegada en la història, de decidir de forma totalment conscient[1], quin programa o projecte cultural col·lectiu volem com a humanitat. En aquest sentit, poden diferenciar-se dos nous models culturals basats en ciència i en tecnologia. L'interessant aquí és veure com els models culturals es basen en la supervivència humana, és a dir, en allò que garanteix la supervivència del col·lectiu. Es diria que en les societats caçadores i recol·lectores la caça i la recol·lecció era l'eix central de la supervivència, en societats agricultores ho era l'agricultura, en societats ramaderes la cria de bestiar i en societats industrials la indústria. I avui dia? S'ha d'assumir que vivim de la ciència i la tecnologia i la generació de nous productes i serveis. Sota aquesta realitat s'han generat, com s'ha comentat amb anterioritat, dos nous models culturals basats en la tecnociència i són: el model d'indústria 4.0 i la societat 5.0. A continuació dibuixarem les línies principals dels següents models per a veure quin d'ells s'aproxima més a la idea de projecte col·lectiu que la humanitat, sense renunciar a la tecnociència, necessita. Començarem aquesta exposició parlant del model alemany-americà de la indústria 4.0, per a després comparar-lo amb el concepte japonès de Societat 5.0. Segons l'informe de José Luis del Val Román Indústria 4.0: la transformació digital de la indústria de la CODDII de la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Deusto defineix aquest model o concepte de la següent manera: "El terme indústria 4.0 es refereix a un nou model d'organització i de control de la cadena de valor a través del cicle de vida del producte i al llarg dels sistemes de fabricació sostinguts i fet possible per les tecnologies de la informació. El terme indústria 4.0 s'utilitza de manera generalitzada a Europa, si bé es va encunyar a Alemanya. També és habitual referir-se a aquest concepte amb termes com a «Fàbrica Intel·ligent» o «Internet industrial». En definitiva, es tracta de l'aplicació a la indústria del model «Internet de les coses» (IoT). Tots aquests termes tenen en comú el reconeixement que els processos de fabricació es troben en un procés de transformació digital, una «revolució industrial» produïda per l'avanç de les tecnologies de la informació i, particularment, de la informàtica i el programari". (del Val Román, 2016; 3) Andrés Ortega (2019) en el seu article Societat 5.0: el concepte japonès per a una societat superintel·ligent presenta aquest concepte de diverses maneres: "El concepte parteix de l'objectiu o desig d'usar la tecnologia per a crear un futur millor. No prediu, sinó que crea. (...). «La transformació digital –que té en el seu nucli la Internet de les Coses, la IA, la robòtica i blockchain, juntament amb les dades– s'expandirà per a englobar a tot, a tots i a tot esdeveniment». I canviarà les premisses en les quals la societat es basa. Una definició oficial de Societat 5.0 és la següent: «Una societat centrada en l'humà que equilibra el progrés econòmic amb la resolució de problemes socials mitjançant un sistema que integra de forma avançada el ciberespai i l'espai físic»." [com se cita en Cabinet Office, 2015]. (Ortega, 2019; 5-6) Ortega (2019) també ens ofereix la definició de societat superintel·ligent definint-la de la següent manera: "«Una societat en la qual les diverses necessitats estan finament diferenciades i satisfetes proporcionant els productes i serveis necessaris en les quantitats requerides per a les persones que els necessiten quan els necessiten, i en la qual totes les persones poden rebre serveis d'alta qualitat i viure una vida còmoda i vigorosa que fa concessions a les seves diverses diferències, com a edat, sexe, regió, o idioma». [com se cita en Cabinet Office, 2015] Tot això a través de la integració de diversos sistemes, com l'energia, els transports, la manufactura i els serveis, però també de funcions de gestió organitzativa com els departaments de personal, comptabilitat i jurídics." (Ortega, 2019; 6) Com a antecedent i previ a la comparació d'aquests conceptes, és interessant remarcar la idea ja expressada de cultures i formes de supervivència, tots dos conceptes entenen que els models culturals anteriors responen a la numerologia prèvia: societat caçadora-recol·lectora S.1.0, societat agrícola S.2.0, societat industrial S.3.0, societat de la informació S.4 (model europeu-americà) i societat superintel·ligent S.5.0 (model japonès). Aquesta diferenciació ja deixa entreveure que el model japonès vol superar el model alemany-americà, tanmateix quines diferències trobem entre totes dues maneres de concebre les noves formes culturals? Si atenem el model indústria 4.0, veiem que la definició està totalment basada en el producte, en una nova manera d'organitzar-lo i controlar-lo gràcies a les noves tecnologies de la informació. A diferència del model japonès de societat 5.0 que directament parla de la creació d'un món millor. El primer model, veiem que es basa en la mateixa idea industrial del producte, mentre que el segon model parteix de la idea de creació i canvi. Una altra diferència és que el model japonès se subdivideix en el concepte de societat superintel·ligent, un model que, a primera vista, prioritza l'heterogeneïtat o diversitat social per a satisfer les necessitats particulars i col·lectives amb tecnologia per a així garantir una alta qualitat de vida. En canvi, el model alemany-americà, subdivideix els seus conceptes en fabrica intel·ligent o internet industrial, conceptes que semblen ancorats en models propis de la societat 3.0; com veiem en la cita de Val de Román es tracta d'aplicar a la indústria la idea de la internet de les coses. Val de Román expressa en l'article presentat l'anada de fàbrica intel·ligent d'aquesta manera: "La fàbrica intel·ligent és el quart pilar[2] de la indústria 4.0. Està formada per unitats de producció intel·ligents (CPPS) vinculades a l'ecosistema de fabricació, del qual coneixen el seu estat i limitacions. Com cada mòdul és capaç d'obtenir la informació que necessita, la fàbrica es converteix en una xarxa d'agents que prenen decisions optimitzades en l'àmbit local. La producció podria organitzar-se segons un model d'oferta-demanda on la capacitat dels sistemes és l'oferta i la demanda sorgeix de les ordres que han d'atendre's. Cada CPPS podria decidir el seu programa de producció (sobre la base del seu temps de processament, les dates de lliurament o objectius de benefici o sostenibilitat). Aquest Control de Producció descentralitzat ofereix la possibilitat de fabricar cada producte de manera individual sense costos addicionals i amb dates de lliurament de gran fiabilitat. A més, la captura massiva de dades relacionades amb la producció i la seva anàlisi permetran aconseguir nivells desconeguts fins al moment de productivitat i qualitat del producte". (del Val Román, 2016; 3) Observem que aquest quart pilar no deixa de ser una idea sobre l'automatització de la creació, producció i distribució d'un producte basat en les lleis d'oferta i demanda. Tota la tecnologia que avui tenim al nostre abast i que bé reconeix la societat 5.0, internet de les coses, intel·ligència artificial, robòtica, blockchain, big data, són usats per la indústria 4.0 per a posar-los al servei del mercat. Aquí, la premissa de Munford sobre la subjugació de la tècnica a les maneres de fer capitalistes, o en aquest cas, neocapitalistes, està tornant a sorgir. Tot el potencial tecnològic segueix sota el model productiu imperant que, com bé comentaven les crítiques feministes, ajudarà a augmentar les diferències socials. Plant va mostrar com aquestes noves NTIC poden canviar el model cultural si se situen fora d'un marc capitalista, cosa que la societat 5.0 sí que sembla apreciar. Seguint amb la comparativa d'aquestes definicions poden entrellucar-se diferències molt importants, la indústria 4.0, com veiem, presenta un model on a la indústria se li afegeix la internet de les coses, assumeixen una nova revolució industrial on la prioritat està a generar noves formes d'organització i control del producte gràcies a les tecnologies de la informació, res ens diu de la societat i noves maneres de fer allunyades de la societat 3.0; en canvi, el model japonès sí que parla, en la seva teoria, d'una nova societat basada en la tecnologia per a un futur millor. Laura Cortés-Rico[3] en el seu article societat superintel·ligent publicat en la revista sistemes nº154 Societat 5.0 i tecnologies emergents al 2030 (gener-març 2020) comenta el següent: "En una societat superintel·ligent, les tecnologies digitals es posen al servei de la humanitat. Les macrodades –terme en espanyol triat per a fer referència al Big Data−, la Intel·ligència Artificial, la Internet de Tot, la Realitat Mixta, els Vestibles i la Robòtica, són algunes de les quals es posicionen com les tecnologies més presents en la promesa de societat 5.0. Què tenen en comú aquestes tecnologies perquè siguin part del que defineix una «nova versió» de societat?" (Cortés-Rico, 2020; 9) I seguidament, per a respondre a la seva pròpia pregunta, continua exposant: "D'una banda, permeten la presa de decisions basades en evidències, que seran més personalitzades segons les necessitats, gustos o cultures dels grups poblacionals als quals es dirigeixen. Tals decisions van des de quins serveis i productes es posen a la disposició d'una persona o comunitat, fins de quina manera es presenten en experiència d'usuari. D'un altre costat, connecten més el món material, físic, amb el virtual. Per exemple, les macrodades en combinació amb la Intel·ligència Artificial i la Internet de Tot, permeten capturar grans quantitats de mesuraments de sensors situats a la ciutat per a prendre, digitalment, decisions informades sobre infraestructura física". (Cortés-Rico, 2020; 9)
En aquesta comparativa entre els models, es continuen dibuixant enfocaments molt diferents sobre els nous paradigmes culturals. En la seva teoria o postulació, el model japonès té un plantejament més humanista, vol posar les noves tecnologies al servei de la humanitat per a generar nous productes i no generar en la humanitat la necessitat de productes nous. Aquest model vol, sobre la base de la big data, la internet de les coses, les intel·ligències artificials, generar una societat millor; òbviament crearà nous productes i serveis, però com pot veure's, repetim, en el seu plantejament, aquests nous productes seran més personalitzats atenent la diversitat i heterogeneïtat de la mateixa espècie humana tenint en compte les diferents característiques culturals de cada grup humà.
A diferència d'un model, on la tecnologia sembla que ho vol homogeneïtzar tot, el model societat 5.0 vol dibuixar o postular una societat on la tecnologia posi en valor la diversitat i especificitats pròpies de cada cultura o regió. Veiem que tots dos models dibuixen projectes culturals basats en la nova forma de supervivència que són les ciències i tecnologies amb els seus nous productes i serveis, però un, la societat 5.0, vol anar més enllà en postular fins i tot una nova forma social, un món més humà o amb més humanitat en centrar els seus esforços a posar la tecnologia al servei de la vida humana, en contraposició al model d'indústria 4.0 que, arrossegant el model industrial, cerca digitalitzar-lo i informatitzar-lo per a seguir amb les lògiques de producció de la societat 3.0.
El problema de tot això no és si es realitzarà o no, la qüestió és quin model s'imposarà?, podrà la humanitat triar?, aconseguirem desalienar-nos de la construcció cultural i optar per unes ciències i unes tecnologies en pro de la qualitat de vida? O, per contra, per la por a la tecnologizació del món, la humanitat serà reticent a tots aquests canvis i no hi haurà una acceptació social d'aquesta, sinó una imposició cultural del model menys favorable per a la mateixa espècie humana i del planeta?
Potser el model que més afí amb la idea antropològica del fer tècnic com a capacitat humana al servei de la seva supervivència sigui el de societat 5.0. Aquesta pot ser una oportunitat perquè la humanitat recuperi el control i la direcció del seu futur sense renunciar a la tecnociència; també pot ser el model que dibuixi unes tecnologies i ciències on els i les científics/as i tecnòlegs/as mostrin el benefici d'aquestes eines humanes per a així acabar amb la idea que la tecnociència és negativa per a l'ésser humà i el planeta. Reiteradament, aquests nous models plantegen la idea de la flexibilitat científica i tecnològica en voler adaptar aquestes a nous programes o projectes culturals diferents.
Jose Manuel Bobadilla
[1] A grans trets podem dir que els principals (programes col·lectius, contruïts de forma totalment inconscient, han estat els religiosos i els ideològics, els quals estan plens de creences i suposats acrítics. On no es decidia com ser sinó com s’ha de ser per raons divines o per la naturalesa de les coses.
[2] Els tres anteriors són: les solucions intel·ligents, la innovació intel·ligent i les cadenes de subministrament intel·ligent. Tots aquests pilars continuen girant al voltant de la producció i distribució de nous productes derivats de la fàbrica intel·ligent i de l’internet industrial.
[3] Laura Cortés-Rico és professora auxiliar de Enginyeria en Multimèdia de la Universitat Militar de Nova Granada. La seva àrea d’investigació és la d’Interaccions Humans Computador.