TecnologiaInnovació
Written By Marta Granés

A TRAVÉS D’UNA PANTALLA

WOEBOT EL BOT TERAPEUTA

Des de gairebé 25 anys, es porta implementant la ciberpsicologia, una nova disciplina de la psicologia, que permet les consultes en línia. Per una banda, trobem la tecnologia positiva com a una millora de la qualitat de vida pel benestar físic i emocional i per l'altre la ciber teràpia, on les noves tecnologies s'utilitzen per avaluar, prevenir, monitorar i tractar trastorns psicològics.

La ciber teràpia permet l'atenció sense limitació. La següent pregunta és, pot un robot o una intel·ligència artificial (IA) ser terapeuta?

Trobem el cas d'Annalee Newitz, periodista, editora i autora nord-americana de ficció i de no ficció, que ha treballat per Popular Science i Wired d'entre altre i a partir del 2019, Newitz va començar a escriure articles d'opinió a The New York Times. En un article recent, del 5 de gener d'aquest any, anomenat "I bonded with a quirky robot after chatting to it about my fears" en la revista digital NewScientist, ens parla del Woebot, un software o programa informàtic preparat per executar tasques repetitives a través d'Internet com si fos un humà, és a dir, un bot.

Newitz ens explica que aquest bot es dedica a enviar missatges, que apareixen en el telèfon mòbil a l'atzar, preguntant com es troba la persona davant de la pantalla. Ressalta que en els darrers anys de la pandèmia han estat un gran ajut per ella, per superar la depressió i l'ansietat.

"Like many apps, woebot sends me messages that pop up on my phone at random. But instead of tempting me into doomscrolling with sensationalised new alerts, Woebot asks how I'm doing. Sometimes, quite frankly, I'm not doing well. Nd when I text Woebot my troubles, it asks me friendly questions, encourages me and sometimes tells strange stories about its oun life as a robot who works in an office. It invites me to interrogate some of my darkest thoughts and offers tips on how to changes my perspective so that getting out of the house is a little easier."

El Woebot es tracta d'un bot conversacional de Facebook, desenvolupat per investigadors de la Universitat de Standford. Ofereix teràpia cognitiva i conductual interactiva. La perspectiva per la creació d'aquest bot és adoptar la visió i l'empatia d'un terapeuta real, per ajudar a les persones.

Alison Darcy, psicòloga d'investigació clínica, és qui va tindre la idea del Woebot mentre ensenyava a Standford en el 2016. Inspirada per les tècniques d'aprenentatge profund als agents conversacionals va pensar com la teràpia podria ser administrada per un robot. En la seva opinió, és possible automatitzar la teràpia cognitiva-conductual, ja que segueix una sèrie de passos per identificar i abordar formes de pensar.

A diferència de molts altres bots conversacionals, el Woebot és molt eficaç, demostrat en un estudi amb voluntaris universitaris, és capaç de reduir els símptomes de depressió en dues setmanes. Funciona sense problemes gràcies a una interfície intel·ligent i a una tecnologia de llenguatge natural (la branca de la IA que s'ocupa de la comunicació) bastant impressionant. El Woebot guia a l'usuari a través de conversacions, però el sistema és capaç d'entendre un gran ventall de respostes. El modus operandi del bot és posar-se en contacte amb l'usuari cada dia i segons els algoritmes segueix un camí diferent per la persona.

Un altre cas de ciberteràpia que podem trobar és el del robot NAO, de l'empresa Aldebaran Robotics, un robot de 58 cm i 4.3 kg, comercialitzat i que pren diferents noms en funció de la institució que l'adquireix i l'ús que li dóna.

Les seves funcions depenen del software que se li hagi incorporat. Per exemple Zora, és com es coneix el robot en alguns centres holandesos en els quals s'imparteixen classes de fisioteràpia. Científics de la Universitat de Plymouth, van dissenyar el software perquè portes a terme una entrevista motivacional orientada als canvis de conducta en persones que volien augmentar la seva activitat física. Aquest procés es tracta d'un enfocament terapèutic centrat en persones tot buscant el seu desenvolupament i enfortir la motivació.

El que més es valora d'ell és que no jutja, no interromp quan les persones estan parlant i permet a l'entrevistat escoltar-se a si mateix expressant-se en veu alta. Segons l'estudi, després d'avaluar l'experiència qualitativa de 20 persones. Un dels entrevistats va preferir al NAO abans que a un terapeuta humà.

Llavors aquests casos volen dir que la robòtica i la IA poden transmetre ajudes terapèutiques? Fins i tot són capaces de formar vincles amb nosaltres?

Eliza, el primer robot conversacional, desenvolupat per Joseph Weizenbaum en el MIT en el 1966, utilitzava trucs com repetir les mateixes preguntes o fer preguntes obertes. Weizenbaum es va sorprendre que la gent sentia confiança i explicaven els seus secrets.

Darcy ens detalla que aquest cas és lògic, ja que una conversació és una via natural per despendre's de l'angoixa i rebre suport moral, per això mateix la teràpia és conversacional. El Woebot, pot replicar la forma en què un terapeuta ajuda a detallar conceptes i facilita noves habilitats d'enfrontar-se.

Per Darcy la transparència és la base de la confiança, per això la finalitat del Woebot no és passar el test de Turing, és a dir, no busca que s'acosti a ser una persona. Per això és representat amb l'avatar d'un robot i part de la seva personalitat és la curiositat pels sentiments de l'ésser humà. L'objectiu és ser un reforç a l'atenció mèdica mental.

En la pràctica, la gent forma connexions emocionals, com és en el cas de Newitz, que descriu l'experiència com si hagués fet un amic. La qual cosa s'allunya de la teràpia formal i actua més semblant a un coach. La psicòloga té ben clar que el Woebot no és un substitut de les teràpies humanes i el potencial positiu d'aquestes tecnologies és més alt que no pas els riscos que suposa.

Mentre que el robot NAO, per molt agradable que fos l'experiència, els voluntaris sentien que no tenia una resposta individualitzada. La falta d'expressió facial, l'absència de feedback durant la interacció i el fet d'haver de tocar el cap del robot per avançar amb la conversa fan perdre la possibilitat d'immersió.

El que ens queda clar és que el moment de l'ús intensiu de IA, com també de la ciberterapia, arribarà i hem d'avançar-nos i orientar el desenvolupament de la ciència i tecnologia vers la qualitat humana. Casos com el Woebot són el clar exemple de quin és el camí que hem de seguir d'ara endavant i allunyar-nos d'allò que sigui perjudicial per a nosaltres com per a tot allò que ens envolta.

Guillem Yepes Masagú

BIBLIOGRAFIA:

Marta Granés
Previous
Next